viernes, 4 de noviembre de 2016
miércoles, 2 de noviembre de 2016
54. Ésser social o ésser animal?
Comentari de l'autora: L'antropogènesi és l'estudi de les condicions específiques de l'ésser humà que el diferencien del regne animal. Els humans, rebem informació del món exterior a través dels sentits, mentre que els animals perceben tot com un estímul al qual han de donar una resposta, i els humans el percebem com una realitat.
Els animals que viuen en família, és a dir, en companyia d'humans, aprenen a interactuar de manera diferent a la que ho farien si visquessin en llibertat i amb altres animals. Si és així, podem dir que els animals domèstics socialitzen amb els humans?
51. Com és que premiem l’èxit amb estàtues i reconeixement públic, però després critiquem aquells que són vanitosos?
Comentari de l'autora: Quan algú té èxit acostuma a ser premiat, ja sigui per institucions, familiars o amics. Es fàcil que la sensació que provoca el reconeixement faci que aquella persona consideri que és millor que una altra, i expliqui el que ha fet a altres per obtenir la mateixa sensació un altre cop. Especialment si el seu èxit es guardonat amb un premi important, una estàtua, un monument, o altres reconeixement públics. Aquesta persona sovint serà criticada per ser vanitosa, però poder en lloc de criticar-ho caldria reflexionar sobre la necessitat de guardonar individus concrets. El més probable és que aquestes persones assoleixin l’èxit gràcies al treball en equip. Dubtosament és poden aconseguir grans coses sense l’ajuda d’algú. Si això és així, per què no premiem equips enlloc d’individus?
En la fotografia es veu una estàtua de Juan Sebastián Elcano que va completar la primera volta al món. Aquest viatge no hauria estat possible sense la resta de la tripulació, però en lloc de fer un monument per premiar l’èxit i l’esforç de tota aquella tripulació només apareix la persona que estava al càrrec al final de la expedició. Potser caldria plantejar-se si el fet de que algú sigui vanitós es cosa de cada persona o si la resta hi tenim alguna cosa a veure.
50. Per què permetem que els interessos econòmics d’uns quants siguin prioritaris a la supervivència del planeta?
Comentari de l'autora: La fotografia mostra uns molins utilitzats per obtenir energia eòlica que es considera energia renovable i verda. La majoria de la població coneix les conseqüències del canvi climàtic, sabem que és necessari utilitzar energies renovables si volem que el planeta continuï sent habitable. No obstant, no s’utilitzen tots els recursos dels que disposem per aconseguir-ho ja que aquells que obtenen beneficis de les energies no renovables s’encarreguen de que el seu negoci segueixi en peu. Potser caldria plantejar-se per què deixem que això passi? Per què no utilitzem el poder que té una societat unida per fer que això canviï? Per què seguim destruint el planeta on vivim tenint les solucions tant properes? Es per por? Per ignorància? O potser som egoistes i ens fa madra lluitar perquè pensem: ja s’ho trobaran les generacions futures…
49. Com podem estar segurs d’una cosa, com podem trobar la veritat si la realitat és tant fàcil de manipular?
Comentari de l'autora: Tendim a buscar la veritat, no volem que ens menteixin i no volem ser enganyats, però on està la veritat? És pot trobar la veritat en una societat on la major part de la informació arriba falsificada? Sabem que les campanyes publicitaries editen les fotografies per crear cossos irreals, però sembla que considerem que són veritat ja que seguim idealitzant-los, intentant canviar el nostre cos per tal que s’hi assembli. Sabem que els programes de televisió i la premsa en general tendeixen a explicar l’actualitat segons a ells els convé, però les audiències es mantenen i la gent compra els diaris sense protestar i així es creen individus que creuen en una veritat que ha estat adaptada per satisfer les necessitats de qui està al càrrec. Com podem saber on està la veritat si no ens podem fiar de qui ens ha d’informar del que passa al nostre voltant?
En aquesta fotografia es veu el mar i un marc que, aparentment, l’envolta. Veient només el marc i el que hi ha dins es podria pensar que es tracta d’un quadre molt realista del mar, quan en realitat es tracta d’una escultura d’un marc buit i el mar vist a través d’ell. Un exemple de com es pot manipular el que arriba als sentits i al pensament amb un mètode tant senzill com col·locar un marc entre els ulls i la realitat.
45. ¿Es el camino de la sabiduría introspectivo?
Comentari de l'autor: La fotografía es de un hombre llamado Buda, que es el máximo exponente en la religión budista. Buda significa el despierto, y como podemos observar en la fotografía, buda siempre se encuentra con los ojos cerrados. Dándonos a entender que el camino hacia el despertar se ha de recorrer en introspección, y que la verdadera importancia de todo está en nuestra vivencia interior.
41. És l'ésser realment etern, unitari i immòbil?
Comentari de l'autor: Parmènides d'Elea va escriure un fragment important i extens en el qual es parlava de dues portes amb dos rètols: "La via de la veritat" i "La via de l'opinió. En la primera, el primer que es troba al obrir-se la porta és una idea que a primera vista sembla simple: "L'Ésser, és" i "El no-Ésser, no és”. Aquesta idea conté més informació que simplement l'existència de l'Ésser i la inexistència del no-Ésser, l'acceptació d'aquest concepte implica estar d'acord amb que aquest Ésser és etern, unitari i immòbil.
Però la pregunta és, com podem assegurar que aquest Ésser és etern? Si ens hi fixem en la imatge es veu la sortida del Sol, símbol que tothom representa com el despertar d'un NOU dia, però si l'Ésser és etern, com pot existir un dia nou? Si acceptem que cada dia és un nou dia estem dient que cada dia té un principi i un final, però Parmènides demostra l'eternitat de l'Ésser afirmant que si hi ha tal principi i tal final hi ha d'existir alguna cosa abans i després anomenat no-Ésser, però com no existeix significa que l'Ésser és etern. I si el que hi hagués abans i després no fos més que el mateix Ésser?
El mateix (demostració a partir de la negació) passa amb la unitat però, ¿i si afirméssim que hi ha una infinitat d'Éssers, que la diferència entre ells és inexistent i que tot i així no són iguals?
Amb la immobilitat succeeix alguna cosa semblant. Com es veu a la imatge hi ha la sortida del Sol, però aquest Sol no roman mai al mateix lloc i varia durant el dia fins que acaba amagant-se i apareix la lluna. Per tant, podem afirmar que el Sol està en moviment i que hi ha l'existència del moviment en l'Ésser?
40. Per què dintre del nostre no-ser hi ha un moment que som?
Comentari de l'autor: Amb aquesta imatge pretenc comparar l'espurna amb la vida, ja que com nosaltres apareix i desapareix de manera fugaç.
36. ¿La muerte significa el final?
Comentari de l'autor: La nostra existència es basa en les diferents etapes com podria ser la joventut, la maduresa o la vellesa. Però, hi han més etapes al acabar aquestes? Quin cicle pertoca, el de la mort o el de la segona vida?
35. ¿Estaremos soñando que estamos vivos?
Comentari de l'autora: Realmente, nunca sabremos si habremos existido realmente es por eso que surgen cuestionamientos sobre tal existencia, y el primero es el de pensar si todo es un sueño propio de nuestra imaginación.
34. Per quins camins ens porta la vida?
Comentari de l'autora: Cada individu té el mateix origen, tots neixem iguals. A mesura que anem prenent decisions la vida ens va portant per diferents camins. Les decisions són allò que ens diferencia a cada individu i fa que la nostra vida vagi prenent el seu curs propi. La vida té moments dolents i moments bons, en la fulla es pot veure un raig de llum que representaria els moments bons i les parts fosques que serien aquells moments dolents.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)